LA GÈNESI DE LES NOVEL·LES D’AVENTURES
El famós pare de “L’illa del tresor”, Robert Louis Stevenson, escriptor natural d’Escòcia de meitats del segle XIX, té una extensa trajectòria a nivell literari. La majoria dels seus relats tracten de les experiències que va viure en els viatges que va emprendre durant la seva curta vida, en busca del remei per a la tuberculosi que patia i, “L’illa del tresor”, tot i ser una història fictícia, no deixa de ser una continuació de la temàtica principal de les seves obres. Aquesta obra, genuïna en tots els aspectes, fou creada a partir del disseny d’un mapa d’una illa imaginària que varen elaborar ell mateix i Lloyd, el seu afillat, i que va ser inicialment publicada a través de fascicles sota el nom de “The sea cook” o “Treasure Island” en una revista dirigida al públic jove.
L’obra li va donar fama com a escriptor en bona part perquè sap combinar una història de caire infantil, transmetre emoció, sorpresa, alegria, i reflexiona indirectament sobre temes tan complexos i simples a la vegada com el bé i el mal. A més, presenta personatges com Silver, que són individus gairebé estereotipats, ja que és un pirata amb la més típica pota de fusta i malhumorat, i els combina i contrasta amb qualitats atípiques per a pirates d’aquest calibre com la intel·ligència i l’agilitat.
El relat ens conta com Jim Hawkins, el jove protagonista, el qual s’ha de fer càrrec de la petita pensió “Almirall Benbow” amb l’ajut de la seva mare, rep un dia casualment al capità Bill Jones, un veterà pirata que desitjava hostatjar-se per un temps en aquell tranquil hotelet a vora el mar. Per ell, el mar ho era tot, i ara allunyat de les embarcacions, es dedicava a viure de les seves pertinences robades durant la seva llarga vida i a beure rom. I al rom s’hi va ofegar.
El malgeniüt pirata pagava la seva estança a l’hotel i la seva vigilància amb monedes d’or, fins que se li varen acabar i va començar a acumular deute. Després de la seva mort, la mare de Hawkins i ell van anar a obrir el bagul que guardava a la seva habitació on hi descobreixen el mapa d’un tresor del qual ja els havia parlat anteriorment, i en aquell precís instant han de fugir de la fonda a causa d’uns bandits que venien a endur-se el mapa. El jove protagonista i la seva mare, després d’esquivar com varen poder la presència dels intrusos, aconsegueixen arribar al poble on van a trobar-se amb Livesey i Trelawney, que decideixen muntar una expedició per anar a trobar l’anhelat tresor. Per emprendre el viatge, van reclutar a Toblas Smollet, que serà nomenat capità de l’Hispaniola, l’embarcació que utilitzaran, i antics companys de Flint, que va ser qui va enterrar el tresor.
La relació entre els tripulants de l’Hispaniola, com s’intueix des de bon principi, no és aparentment d’amistat, sinó d’interès. Això ho esbrina Jim quan accidentalment cau en un barril de pomes i escolta la conversació de Silver amb altres membres de la tripulació en la que preparaven un motí contra Livesey, Trelawney i ell mateix. La tripulació es veu dividida en dos grups: El primer, format per Jim, Redruth, Trelawney, Livesey, Joyce, el capità Smollet, Humter i Gray, i el segon format per la resta de tripulació encapçalada per Silver.
La situació al vaixell es va anar tensant cada vegada més, i no va ser fins a arribar a l’illa quan el grup de’n Jim va aconseguir sortir del vaixell, que va quedar a les mans d’en Silver i els amotinats. El vaixell era la única manera de sortir de l’illa i d’això n’eren plenament conscients. Al sortir de L’hispaniola, es varen refugiar a una cabana i al cap d’uns dies troben a Ben Gunn, un pirata que va abandonar el capità Flint en la seva última visita a l’illa del tresor. Aquest pirata, deixat de la mà de Déu de feia tres anys i sense cap tipus de garantia de confiança, era la seva única oportunitat per trobar el tresor abans que en Silver, i possiblement per sortir de l’illa.
Ens equivocaríem, i de llarg, si penséssim que és una novel·la senzilla orientada a entretenir als lectors més joves. El títol ens suggereix un tema molt explorat i tractat, com és la recerca d’un tresor enterrat en una illa remota, però ens parla de molt més que això. L’autor ens encercla aparentment en una trama de recerca clàssica, però a mida que la història avança, veiem com aquesta recerca esdevé obsessiva per alguns personatges, que es veuen absorbits per una avarícia que els durà a la traïció. Això fa que la història no rutlli tal com el lector espera sinó que introdueix elements que doten al relat d’una energia que ens empresona de tal manera que no podem tancar el llibre sense pensar en el pròxim cop que l’obrirem.
La història, contada en primera persona, té com a narrador únic el seu personatge principal, Jim Hawkins. A través d’aquesta veu i de l’estil directe de Stevenson, ens veiem introduïts sense remei en un relat que comença essent lent i desconcertant ja que no se’ns proporcionen els detalls de per què el capità està en aquella fonda i és perseguit per bandits, i acaba accelerant el ritme d’acció fins a arribar a un final previsible, víctima del propi gènere literari d’aventures. De fet aquesta obra estava cridada a no triomfar, o si més no, a passar desapercebuda, ja que al segle dinou no estaven de moda els contes d’aquesta temàtica, però el temps ha posat les coses al seu lloc i avui en dia és una referència dins el gènere.
Pel que fa a l’estructura del relat, aquest està dividit en trenta-quatre capítols que proporcionen un equilibri per al lector ja que cada acció i fet important està ben delimitat.
Si haguéssim de determinar els temes que sorgeixen a “L’illa del tresor”, en podríem arribar a comptar tres. Durant el viatge veurem com el protagonista, Jim, aprèn la importància de l’amistat, veu com l’estret marge entre el bé i el mal posa en joc vides humanes, i finalment una qüestió que estava molt present en les vides de la gent de l’època: l’honor.
La importància de l’obra s’ha vist reflectida en molts àmbits, i en cinema trobem diverses adaptacions a la novel·la de l’autor escocès. També s’han produït programes de televisió, sèries de dibuixos animats, videojocs i còmics inspirats d’alguna manera en l’obra.
També cal dir, que la complexitat de la història està amagada darrere un teló de senzillesa aparent. La novel·la amaga un tò dur i crític i una reflexió moral cap a l’avarícia lucrativa, l’ànsia pel poder i els diners i l’ambició, cosa que posa en dubte que sigui un conte per a nens. És en definitiva una peça de literatura de lectura obligatòria; gairebé s’hauria de classificar com a cànon de lectura per estudiants i no estudiants ja que “L’illa del tresor” ens ensenya a tothom, sense dubte, quelcom de nou.
