Ressenya de "Banderas de Nuestros Padres" de Clint Eastwood

Avui dia tres de gener de 2007, divendres d’estrenes, ha sortit a la gran pantalla la nova producció de Clint Eastwood. ‘Banderas de nuestros padres’ és la primera part d’un relat que conta la història de la guerra de Iwo Jima, entre nord-americans i japonesos. Aquesta és el tret de sortida d’una doble producció que ens ensenya la part més crua de la guerra i la hipocresia dels polítics, totalment obsessionats en el finançament de la guerra, tot i fer un ús poc lícit del paper heroic dels soldats, portant-los cap a una reificació propera a la humiliació.
Eastwood ens dona una lliçó de direcció i Paul Haggis y William Broyles, els dos guionistes, de com fer ús del flashback per entrellaçar totes les peces d’aquest gran puzle. Donada la senzillesa de la història, ‘Banderas de nuestros padres’ ha estat dotada d’una magistral capacitat per atraure l’espectador en un espiral, un sisme que ens aflora les sensacions, que té com a epicentre la fotografia feta per Joe Rosenthal de sis soldats aixecant la bandera nord-americana al cim de la muntanya de Suribachi.
El film ens endinsa fins al fons del pou, extraient-ne les veritats més incòmodes. Ens planteja qüestions morals molt interessants que ens poden semblar molt llunyanes i que ens son, sobretot, desconegudes. És el cas, per exemple, del paper de “Doc”, l’infermer d’infanteria, que és un dels múltiples narradors de la pel·lícula. Eastwood ens vol mostrar amb aquest personatge, un dels papers més desagraïts dels combats; ho és també el paper que juguen les mares dels soldats que tot just la punta de l’iceberg d’aquesta trama de manipulació encoberta.
L’ambientació és summament encertada, amb una qualitat de so gairebé immillorable, que fa possible que evoquem sensacions molt properes a la d’un combat real. També s’ha tingut en compte, de manera molt interessant, les tonalitats grisoses emprades per les escenes d’enfrontaments a l’illa, que ens permet identificar-nos amb la sensació de desorientació i vulnerabilitat dels soldats i la naturalesa volcànica del terreny, ja que Iwo Jima és totalment envoltada de cendra i roques amorfes.
‘Cartas desde Iwo Jima’, la segona pel·lícula que tindrem properament als cinemes, relata l’altra cara de la moneda i ens acostarà a la visió de la guerra des del bàndol japonès. Serà la culminació d’un projecte inèdit fins la data d’avui; una iniciativa de conciliar dues realitats en 330 minuts sense desperdici.