Petita reflexio

El passat 7 d’octubre van sortir a la llum unes imatges esgarrifants protagonitzades per un jove veí de la Colònia Güell(Barcelona), el qual agredia verbalment i físicament a una jove equatoriana mentre viatjava amb els trens de Rodalies en la línia que va des de Plaça Espanya fins a Santa Coloma de Cervelló.

Quan el fet apuntava a una detenció i un posterior processament de l’agressor, la gran sorpresa va venir de les mans de la fiscalia, que es va atendre al fet que el jove anava sota els efectes de l’alcohol i va decretar que l’acusat haurà de comparèixer al jutjat cada quinze dies. La notícia ha desencadenat un revolt important en els mitjans de comunicació i l’alarma social s’ha disparat en les últimes hores. Hi ha hagut protestes i accions legals per part de la Ambaixada d’Equador, la FENADEE (Federació Nacional d’Equatorians d’Espanya), i del mateix president del país, Rafael Correa, el qual ha declarat que se n’encarregaria personalment del cas. Molts ciutadans també han fet públic el seu malestar a través de cartes a la premsa on exposen el seu malestar amb la decisió final del fiscal. Tots ells fan referència directament o indirecta a les escletxes en el Codi Penal entorn a les agressions per odi o de naturalesa xenòfoba i a l’actitud covarda del presumpte acusat.

Això fa reobrir un debat extens i delicat al voltant de les possibles raons que han conduit a aquest individu a cometre aquest incident. És molt fàcil caure en els estereotips en casos com el de Sergi Xavier M. M, d’estètica skin. Cal tenir en compte el microentorn al qual pertany des que va néixer, com és el seu grup d’amics, conèixer els llocs freqüentats, les seves aficions i per descomptat els pares. Seria negligent no fixar-se tampoc en el tipus d’educació que ha rebut, si escau, ja que molt possiblement una persona capaç d’actuar amb aquesta brutalitat contra una menor immigrant no entén la situació de la jove ni els motius que es donen perquè una persona estrangera vingui a viure al nostre país. La covardia del comportament del jove demostrada en les cintes de seguretat de Rodalies és innegable. És indubtable que la noia que viatja sola en un vagó del tren està en una situació d’inferioritat de condicions respecte l’acusat, i aquest tràgic succés hauria de servir per fer-ne pedagogia.

És intolerable l’actitud xenòfoba en el segle XXI, i més encara la posada en llibertat del jove skin, que per més inri, n’ha sortit beneficiat. En aquests moments aquesta falta d’atenció jurídica ja consta com un precedent que podria molt fàcilment representar un modus operandi per als futurs agressors, la qual cosa agreujaria encara més la sensació d’inseguretat dels immigrants a la capital catalana.

Cal conscienciar a la ciutadania de la necessitat i la importància de denunciar aquest tipus de casos, però també ser més estrictes i menys ingenus ja que de res serveix una denúncia si al cap de dos dies el mateix individu surt al carrer.