EL RAIG DE CALOR DESTAPA EL PÀNIC A SURREY
Ahir per la tarda, a última hora, ja s’acumulaven aproximadament dues-centes persones als voltants del lloc de l’impacte. L’ambient era relaxat. Uns reien, els altres jugaven a tirar pedres a dins el cràter i els altres es dedicaven a profetitzar sobre la missió d’aquell objecte al nostre planeta quan de sobte l’activitat del cilindre va captar tota la atenció.

El soroll que es desprenia de l’objecte havia cessat, i poc a poc es va començar a desenroscar una tapa que permetia l’entrada al cilindre. Davant l’expectació de la multitud, una llum cegadora i una gran quantitat de fum verd i lluminós emanaven del pou.

La tensió creixia i la gent, perplexa, es quedava immòbil quan lentament es va aixecar una forma mecànica de l’interior del gran esvoranc. El monstre, de dimensions endimoniades, va projectar un raig de llum que provenia d’un mirall parabòlic de composició desconeguda i va reduir a cendres a l’instant el paisatge i la majoria de la gent que envoltava el cràter. Allò que feia funcionar l’aparell es suposa que és la combinació de calor i llum invisible amb la funció de cremar tot allò que sigui combustible i d’escollir l’objectiu en situacions de poca claror, respectivament. La delegació d’experts no se’n va poder sortir d’aquella situació que desbordava la imaginació de qualsevol.

A continuació, el so va cessar i l’objecte negre va tornar a refugiar-se deixant al seu voltant un paisatge negre desolador.Els curiosos, posteriorment varen poder declarar al nostre diari que la tapa, com ja hem informat, es va començar a desenroscar mentre una onada de por els envaïa. Un dels curiosos, exaltat, va declarar que “el monstre era d’un color gris, de la mida aproximada d’un os i que aquest tenia tentacles i dos discs lluminosos”. Sota dels ulls tenia una obertura que tremolava, tancant-se i obrint-se, bavejant, mentre el seu cos palpitava d’una manera violenta. Una estranya boca en forma de “V”, la absència de front i la carència de barbeta, són més dels trets de la criatura.

El nostre mitjà, per altra banda, ha descobert una informació rellevant pel que fa als marcians. Segons afirmen els astrofísics que analitzen les condicions de vida a Mart i les condicions de vida a la Terra, hem de tenir en compte que l’atracció gravitatòria sobre la superfície del nostre planeta és tres vegades major que sobre Mart, cosa que implica que els seus cossos han d’aguantar tres vegades el pes que tenien al seu planeta. També hi ha altres factors que ens hem de plantejar, segons els experts, com que l’atmosfera de la Terra conté molt més oxigen que la de Mart, cosa que segurament ha compensat l’augment de pes amb l’efecte vigoritzador de l’oxigen. Àdhuc, si tenim en compte que els marcians posseeixen tecnologia mecànica molt avançada, no es veuran obligats a fer grans esforços per a moure’s.

Avui, tot i el que va passar ahir en un cercle de vuit kilòmetres, ningú s’ha alarmat i els habitants han prosseguit majoritàriament amb la rutina.