EL TERCER CILINDRE CONFIRMA LA INVASIÓ MARCIANA
A les dotze de la passada nit, començà de nou la turmenta i els primers llamps que donarien lloc a la caiguda de la tercera estrella. Una llum verdosa i una flamarada varen seguir el cilindre.
Paral•lelament a aquest fet, en la població de Maybury Hill, ha estat vist un trípode de dimensions monstruoses que es movia sense una direcció evident. Amb cada passa sembrava destrucció amb les llargues potes metàl•liques que es desprenien del cos. Esclafava tot el que trobava i el raig de calor que fulminava a l’instant tot ens en vida.
En un altre lloc més a l’est, més o menys a la mateixa hora, es trobava un altre trípode amb un cos d’un material molt similar al bronze que es movia d’un lloc cap a un altre. La invasió ja no era discutible, els marcians havien aterrat per acabar amb la humanitat i el progrés d’una civilització paral•lela a la seva. Les conseqüències començaven a ésser indiscutibles ja que el panorama no era gens esperançador. El resultat era un paisatge negre cobert de cadàvers calcinats.
lunes, 19 de noviembre de 2007
EL TERCER CILINDRE CONFIRMA LA INVASIÓ MARCIANA
A les dotze de la passada nit, començà de nou la turmenta i els primers llamps que donarien lloc a la caiguda de la tercera estrella. Una llum verdosa i una flamarada varen seguir el cilindre.
Paral•lelament a aquest fet, en la població de Maybury Hill, ha estat vist un trípode de dimensions monstruoses que es movia sense una direcció evident. Amb cada passa sembrava destrucció amb les llargues potes metàl•liques que es desprenien del cos. Esclafava tot el que trobava i el raig de calor que fulminava a l’instant tot ens en vida.
En un altre lloc més a l’est, més o menys a la mateixa hora, es trobava un altre trípode amb un cos d’un material molt similar al bronze que es movia d’un lloc cap a un altre. La invasió ja no era discutible, els marcians havien aterrat per acabar amb la humanitat i el progrés d’una civilització paral•lela a la seva. Les conseqüències començaven a ésser indiscutibles ja que el panorama no era gens esperançador. El resultat era un paisatge negre cobert de cadàvers calcinats.
A les dotze de la passada nit, començà de nou la turmenta i els primers llamps que donarien lloc a la caiguda de la tercera estrella. Una llum verdosa i una flamarada varen seguir el cilindre.
Paral•lelament a aquest fet, en la població de Maybury Hill, ha estat vist un trípode de dimensions monstruoses que es movia sense una direcció evident. Amb cada passa sembrava destrucció amb les llargues potes metàl•liques que es desprenien del cos. Esclafava tot el que trobava i el raig de calor que fulminava a l’instant tot ens en vida.
En un altre lloc més a l’est, més o menys a la mateixa hora, es trobava un altre trípode amb un cos d’un material molt similar al bronze que es movia d’un lloc cap a un altre. La invasió ja no era discutible, els marcians havien aterrat per acabar amb la humanitat i el progrés d’una civilització paral•lela a la seva. Les conseqüències començaven a ésser indiscutibles ja que el panorama no era gens esperançador. El resultat era un paisatge negre cobert de cadàvers calcinats.
EL SEGON JA ÉS AQUÍ
Es confirma l’existència d’un segon cil•lindre extraterrestre
Aquesta matinada s’ha confirmat la caiguda del segon projectil, visualitzat ahir nit al camí de Chertsey. L’intrús ha estat acordonat per l’exèrcit, com l’anterior, però això no ha evitat les irrupcions dels marcians que han incendiat el bosc, molt proper al camp de golf de Byfleet, i no s’ha pogut oferir cap tipus de resistència.
Les autoritats han intentat de nou comunicar-se amb ells però no s’ha obtingut cap resposta. L’exèrcit, com a recurs, ha intentat obrir foc contra el cilindre abans que s’obrís, però no ha sorgit cap efecte.
Ahir cap a les cinc de la tarda es va produir una detonació que va propiciar un nou incendi en el lloc i la caiguda del campanar de l’església. Les espesses columnes de fum que s’expandien a est i oest, i les flames, feien pensar que els marcians havien aterrat amb la missió d’aniquilar tot ens viu.
Es confirma l’existència d’un segon cil•lindre extraterrestre
Aquesta matinada s’ha confirmat la caiguda del segon projectil, visualitzat ahir nit al camí de Chertsey. L’intrús ha estat acordonat per l’exèrcit, com l’anterior, però això no ha evitat les irrupcions dels marcians que han incendiat el bosc, molt proper al camp de golf de Byfleet, i no s’ha pogut oferir cap tipus de resistència.
Les autoritats han intentat de nou comunicar-se amb ells però no s’ha obtingut cap resposta. L’exèrcit, com a recurs, ha intentat obrir foc contra el cilindre abans que s’obrís, però no ha sorgit cap efecte.
Ahir cap a les cinc de la tarda es va produir una detonació que va propiciar un nou incendi en el lloc i la caiguda del campanar de l’església. Les espesses columnes de fum que s’expandien a est i oest, i les flames, feien pensar que els marcians havien aterrat amb la missió d’aniquilar tot ens viu.
EL RAIG DE CALOR DESTAPA EL PÀNIC A SURREY
Ahir per la tarda, a última hora, ja s’acumulaven aproximadament dues-centes persones als voltants del lloc de l’impacte. L’ambient era relaxat. Uns reien, els altres jugaven a tirar pedres a dins el cràter i els altres es dedicaven a profetitzar sobre la missió d’aquell objecte al nostre planeta quan de sobte l’activitat del cilindre va captar tota la atenció.
El soroll que es desprenia de l’objecte havia cessat, i poc a poc es va començar a desenroscar una tapa que permetia l’entrada al cilindre. Davant l’expectació de la multitud, una llum cegadora i una gran quantitat de fum verd i lluminós emanaven del pou.
La tensió creixia i la gent, perplexa, es quedava immòbil quan lentament es va aixecar una forma mecànica de l’interior del gran esvoranc. El monstre, de dimensions endimoniades, va projectar un raig de llum que provenia d’un mirall parabòlic de composició desconeguda i va reduir a cendres a l’instant el paisatge i la majoria de la gent que envoltava el cràter. Allò que feia funcionar l’aparell es suposa que és la combinació de calor i llum invisible amb la funció de cremar tot allò que sigui combustible i d’escollir l’objectiu en situacions de poca claror, respectivament. La delegació d’experts no se’n va poder sortir d’aquella situació que desbordava la imaginació de qualsevol.
A continuació, el so va cessar i l’objecte negre va tornar a refugiar-se deixant al seu voltant un paisatge negre desolador.Els curiosos, posteriorment varen poder declarar al nostre diari que la tapa, com ja hem informat, es va començar a desenroscar mentre una onada de por els envaïa. Un dels curiosos, exaltat, va declarar que “el monstre era d’un color gris, de la mida aproximada d’un os i que aquest tenia tentacles i dos discs lluminosos”. Sota dels ulls tenia una obertura que tremolava, tancant-se i obrint-se, bavejant, mentre el seu cos palpitava d’una manera violenta. Una estranya boca en forma de “V”, la absència de front i la carència de barbeta, són més dels trets de la criatura.
El nostre mitjà, per altra banda, ha descobert una informació rellevant pel que fa als marcians. Segons afirmen els astrofísics que analitzen les condicions de vida a Mart i les condicions de vida a la Terra, hem de tenir en compte que l’atracció gravitatòria sobre la superfície del nostre planeta és tres vegades major que sobre Mart, cosa que implica que els seus cossos han d’aguantar tres vegades el pes que tenien al seu planeta. També hi ha altres factors que ens hem de plantejar, segons els experts, com que l’atmosfera de la Terra conté molt més oxigen que la de Mart, cosa que segurament ha compensat l’augment de pes amb l’efecte vigoritzador de l’oxigen. Àdhuc, si tenim en compte que els marcians posseeixen tecnologia mecànica molt avançada, no es veuran obligats a fer grans esforços per a moure’s.
Avui, tot i el que va passar ahir en un cercle de vuit kilòmetres, ningú s’ha alarmat i els habitants han prosseguit majoritàriament amb la rutina.
Ahir per la tarda, a última hora, ja s’acumulaven aproximadament dues-centes persones als voltants del lloc de l’impacte. L’ambient era relaxat. Uns reien, els altres jugaven a tirar pedres a dins el cràter i els altres es dedicaven a profetitzar sobre la missió d’aquell objecte al nostre planeta quan de sobte l’activitat del cilindre va captar tota la atenció.
El soroll que es desprenia de l’objecte havia cessat, i poc a poc es va començar a desenroscar una tapa que permetia l’entrada al cilindre. Davant l’expectació de la multitud, una llum cegadora i una gran quantitat de fum verd i lluminós emanaven del pou.
La tensió creixia i la gent, perplexa, es quedava immòbil quan lentament es va aixecar una forma mecànica de l’interior del gran esvoranc. El monstre, de dimensions endimoniades, va projectar un raig de llum que provenia d’un mirall parabòlic de composició desconeguda i va reduir a cendres a l’instant el paisatge i la majoria de la gent que envoltava el cràter. Allò que feia funcionar l’aparell es suposa que és la combinació de calor i llum invisible amb la funció de cremar tot allò que sigui combustible i d’escollir l’objectiu en situacions de poca claror, respectivament. La delegació d’experts no se’n va poder sortir d’aquella situació que desbordava la imaginació de qualsevol.
A continuació, el so va cessar i l’objecte negre va tornar a refugiar-se deixant al seu voltant un paisatge negre desolador.Els curiosos, posteriorment varen poder declarar al nostre diari que la tapa, com ja hem informat, es va començar a desenroscar mentre una onada de por els envaïa. Un dels curiosos, exaltat, va declarar que “el monstre era d’un color gris, de la mida aproximada d’un os i que aquest tenia tentacles i dos discs lluminosos”. Sota dels ulls tenia una obertura que tremolava, tancant-se i obrint-se, bavejant, mentre el seu cos palpitava d’una manera violenta. Una estranya boca en forma de “V”, la absència de front i la carència de barbeta, són més dels trets de la criatura.
El nostre mitjà, per altra banda, ha descobert una informació rellevant pel que fa als marcians. Segons afirmen els astrofísics que analitzen les condicions de vida a Mart i les condicions de vida a la Terra, hem de tenir en compte que l’atracció gravitatòria sobre la superfície del nostre planeta és tres vegades major que sobre Mart, cosa que implica que els seus cossos han d’aguantar tres vegades el pes que tenien al seu planeta. També hi ha altres factors que ens hem de plantejar, segons els experts, com que l’atmosfera de la Terra conté molt més oxigen que la de Mart, cosa que segurament ha compensat l’augment de pes amb l’efecte vigoritzador de l’oxigen. Àdhuc, si tenim en compte que els marcians posseeixen tecnologia mecànica molt avançada, no es veuran obligats a fer grans esforços per a moure’s.
Avui, tot i el que va passar ahir en un cercle de vuit kilòmetres, ningú s’ha alarmat i els habitants han prosseguit majoritàriament amb la rutina.
Dissabte 18 de juny de 1888
UN ESTRANY PROJECTIL IMPACTA SURREY
Tal com avançàvem ahir en un breu article, s’ha trobat un projectil en un descampat entre Horsell, Ottershaw i Woking . El conegut astrònom Ogilvy ha estat avui el primer en localitzar el misteriós objecte, de grans dimensions, que ha impactat a terra i ha deixat un cràter de considerables dimensions.
Les destroces han estat importants. L’herba ha estat completament calcinada i les muntanyes de sorra provocades per l’impacte són visibles a dos quilòmetres i mig de distància. Tot i així, el que ha fet atraure els ciutadans i curiosos de les rodalies del cràter ha estat el fum verdós que es desprenia de l’objecte cilíndric mig sepultat.
Ogilvy i experts en astronomia relacionen l’arribada d’aquest enorme cilindre amb les explosions observades al planeta Mart durant els últims dies.El fet està generant molta expectació i periodistes i experts estan arribant per donar a conèixer.
Tal com avançàvem ahir en un breu article, s’ha trobat un projectil en un descampat entre Horsell, Ottershaw i Woking . El conegut astrònom Ogilvy ha estat avui el primer en localitzar el misteriós objecte, de grans dimensions, que ha impactat a terra i ha deixat un cràter de considerables dimensions.
Les destroces han estat importants. L’herba ha estat completament calcinada i les muntanyes de sorra provocades per l’impacte són visibles a dos quilòmetres i mig de distància. Tot i així, el que ha fet atraure els ciutadans i curiosos de les rodalies del cràter ha estat el fum verdós que es desprenia de l’objecte cilíndric mig sepultat.
Ogilvy i experts en astronomia relacionen l’arribada d’aquest enorme cilindre amb les explosions observades al planeta Mart durant els últims dies.El fet està generant molta expectació i periodistes i experts estan arribant per donar a conèixer.
Divendres 17 de juny de 1888
FONTS ASSEGUREN HAVER VIST UN ESTEL CAURE AL SUD-EST D’ANGLATERRA
Ahir pel matí es va veure com queia sobre Winchester, una població de la perifèria de Londres, un estel fugaç amb direcció est. Aquest deixava, segons alguns habitants de la població londinenca, una estela verdosa i alhora produïa un “so espacial.”
Ahir pel matí es va veure com queia sobre Winchester, una població de la perifèria de Londres, un estel fugaç amb direcció est. Aquest deixava, segons alguns habitants de la població londinenca, una estela verdosa i alhora produïa un “so espacial.”
viernes, 9 de noviembre de 2007
Ressenya de "Banderas de Nuestros Padres" de Clint Eastwood
Avui dia tres de gener de 2007, divendres d’estrenes, ha sortit a la gran pantalla la nova producció de Clint Eastwood. ‘Banderas de nuestros padres’ és la primera part d’un relat que conta la història de la guerra de Iwo Jima, entre nord-americans i japonesos. Aquesta és el tret de sortida d’una doble producció que ens ensenya la part més crua de la guerra i la hipocresia dels polítics, totalment obsessionats en el finançament de la guerra, tot i fer un ús poc lícit del paper heroic dels soldats, portant-los cap a una reificació propera a la humiliació.
Eastwood ens dona una lliçó de direcció i Paul Haggis y William Broyles, els dos guionistes, de com fer ús del flashback per entrellaçar totes les peces d’aquest gran puzle. Donada la senzillesa de la història, ‘Banderas de nuestros padres’ ha estat dotada d’una magistral capacitat per atraure l’espectador en un espiral, un sisme que ens aflora les sensacions, que té com a epicentre la fotografia feta per Joe Rosenthal de sis soldats aixecant la bandera nord-americana al cim de la muntanya de Suribachi.
El film ens endinsa fins al fons del pou, extraient-ne les veritats més incòmodes. Ens planteja qüestions morals molt interessants que ens poden semblar molt llunyanes i que ens son, sobretot, desconegudes. És el cas, per exemple, del paper de “Doc”, l’infermer d’infanteria, que és un dels múltiples narradors de la pel·lícula. Eastwood ens vol mostrar amb aquest personatge, un dels papers més desagraïts dels combats; ho és també el paper que juguen les mares dels soldats que tot just la punta de l’iceberg d’aquesta trama de manipulació encoberta.
L’ambientació és summament encertada, amb una qualitat de so gairebé immillorable, que fa possible que evoquem sensacions molt properes a la d’un combat real. També s’ha tingut en compte, de manera molt interessant, les tonalitats grisoses emprades per les escenes d’enfrontaments a l’illa, que ens permet identificar-nos amb la sensació de desorientació i vulnerabilitat dels soldats i la naturalesa volcànica del terreny, ja que Iwo Jima és totalment envoltada de cendra i roques amorfes.
‘Cartas desde Iwo Jima’, la segona pel·lícula que tindrem properament als cinemes, relata l’altra cara de la moneda i ens acostarà a la visió de la guerra des del bàndol japonès. Serà la culminació d’un projecte inèdit fins la data d’avui; una iniciativa de conciliar dues realitats en 330 minuts sense desperdici.
Eastwood ens dona una lliçó de direcció i Paul Haggis y William Broyles, els dos guionistes, de com fer ús del flashback per entrellaçar totes les peces d’aquest gran puzle. Donada la senzillesa de la història, ‘Banderas de nuestros padres’ ha estat dotada d’una magistral capacitat per atraure l’espectador en un espiral, un sisme que ens aflora les sensacions, que té com a epicentre la fotografia feta per Joe Rosenthal de sis soldats aixecant la bandera nord-americana al cim de la muntanya de Suribachi.
El film ens endinsa fins al fons del pou, extraient-ne les veritats més incòmodes. Ens planteja qüestions morals molt interessants que ens poden semblar molt llunyanes i que ens son, sobretot, desconegudes. És el cas, per exemple, del paper de “Doc”, l’infermer d’infanteria, que és un dels múltiples narradors de la pel·lícula. Eastwood ens vol mostrar amb aquest personatge, un dels papers més desagraïts dels combats; ho és també el paper que juguen les mares dels soldats que tot just la punta de l’iceberg d’aquesta trama de manipulació encoberta.
L’ambientació és summament encertada, amb una qualitat de so gairebé immillorable, que fa possible que evoquem sensacions molt properes a la d’un combat real. També s’ha tingut en compte, de manera molt interessant, les tonalitats grisoses emprades per les escenes d’enfrontaments a l’illa, que ens permet identificar-nos amb la sensació de desorientació i vulnerabilitat dels soldats i la naturalesa volcànica del terreny, ja que Iwo Jima és totalment envoltada de cendra i roques amorfes.
‘Cartas desde Iwo Jima’, la segona pel·lícula que tindrem properament als cinemes, relata l’altra cara de la moneda i ens acostarà a la visió de la guerra des del bàndol japonès. Serà la culminació d’un projecte inèdit fins la data d’avui; una iniciativa de conciliar dues realitats en 330 minuts sense desperdici.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
